Diferents diaris es feien ressò el passat dia 10 de gener de l'anunci fet pel conseller d'Educació, Ernest Maragall, qui va avançar que, a partir del curs 2009-2010, oferirà als funcionaris que comptin amb una plaça definitiva de propietat en un centre que ampliïn “el seu horari de contacte directe amb els alumnes” fins a un màxim de quatre hores setmanals en el cas de Primària i tres a l'ESO, el Batxillerat i la FP. El conseller també va subratllar la voluntarietat de la mesura, dirigida a un col.lectiu d'uns 30.000 mestres i professors d'entre els 64.000 que conformen la plantilla de la Generalitat.
Altres detalls no són clars. L’edició de El Periódico especificava que aquesta iniciativa la va incloure “en un paquet de mesures per promoure l'autonomia de gestió dels centres, tant econòmica com de recursos humans, va assegurar que no era una mesura temporal, sinó "destinada a quedar-se", perquè donava més "flexibilitat" organitzativa” (1), amb el que es passa la responsabilitat de la possible adequació o arbitrarietat en l’aplicació de la mesura als centres que ho proposen i als professors que ho accepten.
Sobre aquest tempteig fet pel Departament, llençant la notícia, i sobre la possible data d’aplicació de la mesura llegim a La Vanguardia que les mesures “deberán concretarse en los próximos meses, se aplicarán a partir del curso 2009-2010 y suponen una inversión global de 58 millones de euros. Esta cantidad se destinará íntegramente a los centros educativos (gastos corrientes, dotaciones informáticas, refuerzo ante la inmigración, reformas, becas a la excelencia, etcétera) para que estos decidan cuáles son sus necesidades.” (2)
El Departament d’Educació en la presentació del programa “+R+A: més recursos per a més autonomia” fa aquesta referència “el Departament oferirà a partir del curs vinent als funcionaris propietaris de plaça definitiva, la possibilitat, sempre de forma voluntària, d’incrementar les hores lectives fins un màxim de 4 hores setmanals. El desplegament d’aquesta mesura es tractarà en la mesa sectorial corresponent.” (3) i també aquesta altra: “el Departament en millorarà la dotació (dels centres) a través també d’una reducció significativa de les comissions de servei de mestres i professors que actualment presten el seu servei fora dels centres educatius.” Aquesta darrera mesura, que ha passat desapercebuda, afecta directament a un col·lectiu entre els que es troben persones amb adaptacions laborals per temes derivats de salut.
En resum, ens trobem davant una notícia de la que ens assabentem els mestres, com ja comença a ser habitual, pels diaris. No es concreta si les direccions podran decidir quins mestres tindran l’opció, ni si els mestres podran escollir entre fer 1, 2 , 3 o 4 hores setmanals cas de voler fer-ne o hauran de fer el total o res com sembla inferir-se, ni quant cobraran per fer aquestes hores els funcionaris que les facin, ni quants mestres deixaran de ser contractats per aquest motiu, ni si en el concepte d’autonomia de centre les direcccions o els Consells Escolars dels Centre hauran d’escollir entre la opció de mestres o recursos humans o bé optar per dedicar els diners assignats a recursos materials, ni si canviaran d’un any per un altre, ni la incidència sobre la qualitat de l’ensenyament. Si queda clar que uns tindran l’opció i altres no.
Si durant tant de temps s’ha incidit sobre la importància de la tasca dels docents i s’ha defensat per mestres i sindicats la necessitat d’atencions específiques.. Si s’ha augmentat el temps necessari per a coordinacions arran de la introducció de la sisena hora.. Si s’ha arribat a acords sobre horaris entre sindicats i Educació després d’anys i de negociacions i s’ha fet bandera per part d’algun sindicat de la utilitat de la tolerància el diàleg i la negociació, en suma de l’anomenat “sindicalisme útil”... Ara ens trobem en què qui mana pot decidir tot el contrari del que s’havia acordat ell sol i en un sol dia i sense acord de cap tipus. Es a dir, deixa als sindicats davant dels seus representats, els professionals de la docència, al peu dels cavalls en una mostra de què el que puguin dir no serveix per a res. Per aquest motiu ens hem preguntat si la mesura és una bufetada als sindicats (i als mestres que representen).
Què han dit davant això els sindicats? Doncs USTEC·STEs, CCOO, ASPEPC-SPS i UGT han aparcat les seves darreres diferències davant la LEC i en un comunicat conjunt rebutgem “contundentment” aquesta mesura perquè “Implica una reducció de plantilles i dificulta el treball en equip dels centres”, consideren que és una “mesura exclusivament economicista”, és una “mesura unilateral per part del Departament d’Educació” i alhora “hipoteca l’augment futur de plantilles i que explica la retallada de places d’oposicions que ha tingut lloc aquest any”
La mesura es proposa per Educació en un moment en què hi ha crisi generalitzada, augmenta l’atur, les regulacions i altres mesures i en què queixar-se per part dels funcionaris pot ser considerat una frivolitat i difícilment entès per la resta de la població. D’altra banda la mesura d’aplicació a una part només del professorat pot dividir el professorat i debilitar l’acció sindical. La perspectiva és de què aparentment pot ser poc contestada i podrà generalitzar-se ben aviat amb caràcter obligatori i, si cal, gairebé sense massa cost econòmic. En suma un moment oportú per a una mesura inoportuna.
El nostre anàlisi ens porta a plantejar-nos si no és un moment d’inflexió en què s’ha acabat per una de les parts en aquests moments l’hora del diàleg i la negociació que no ha donat els fruits esperats en el pacte de l’educació que s’ha gestat més d’un any i tampoc en el projecte de LEC que porta gairebé un any i ha rebut una àmplia contestació per diferents motius pels diferents sectors i comença ara l’hora dels fets consumats. Si aquest fos el cas, seria al nostre entendre un error lamentable.
Deixant als protagonistes la iniciativa i fer el seu paper, en el nostre cas -com comentem a l’apartat de notícies- no veiem encertada la proposta. Ens agradaria que no arribés a plantejar-se realment la mesura i, si arriba el cas, tot i entenent el moment de crisi en què es planteja i la necessitat d’un augment de sou per a molts companys proposarem als que vulguin que diguin un educat “no, gràcies” el proper curs a l’oferiment.
(1) El Periódico, dia 10 de gener, Educació proposa al professorat que ampliï l'horari de classes"
(2)La Vanguardia, dia 10 de gener, Educació propone a los maestros un aumento voluntario de la jornada
(3) Generalitat de Catalunya, sala de premsa, dia 9 de gener,