26 de maig de 2010
Mestres, professors d’institut i tot el personal dels centres públics patirem una retallada del sou anunciada aquest 12 de maig i confirmada en el Consell de ministres del dia 20 i que ha aparegut al Real Decret Llei de 8/2010 al BOE 126 de 26 de maig de 2010. Hem sabut a través de El Periódico que la retallada serà de 86€ a 146€ mensuals i que a Catalunya el retall serà de 87’02€ als mestres de primària, 91’87€ per a l’ESO, 114’06€ per a secundària, 92’44€ pels docents de FP i 131’87€ als catedràtics, segons càlculs atribuïts a UGT.
També sabem ara que el que era una retallada a “funcionaris” serà també una reducció per a la resta del personal que treballa als centres públics incloent personal laboral i afectes al règim administratiu i estatutari. Les baixades es faran efectives ja a les nòmines de juny, encara que no afectaran a la paga extra del juny. Els salaris es congelen també al 2011.
Això si no canvia mentre escrivim aquest editorial, perquè si fins el dia anterior teníem entès escoltant al president Sr. Zapatero que no afectaria o no es repercutiria en les mesures socials la crisi, el 12 de maig anuncia el paquet de 9 mesures que podeu trobar resumides a l’article Las nueve medidas del Gobierno del diari Público . Els funcionaris paguem la part més important de la retallada prevista (aproximadament un terç del total) pel procediment de reduir el sou per decret i amb una rapidesa inusual per tal d’aplicar-se al mes següent. El decret publicat ha inclòs per sorpresa també la no possibilitat de demanar crèdit a Ajuntaments, però ha sigut suficient un dia per desdir-se del que s’havia publicat i ampliar fins al gener la possibilitat d’endeutament d’aquestes entitats. Els detractors diuen que és una rectificació per enèsima vegada. Nosaltres parlem d’actuacions que no generen confiança i seguretat.
Quan vam tenir notícies per primer cop de la mesura ja ens va semblar desencertada i injusta socialment. Després ens ha obligat a prendre posició en contra de la seva acceptació.
En primer lloc s’ha vist que quan no hi ha hagut aquest índex d’atur els ingressos han permès una economia més sanejada. Per tant hem trobat que eren necessàries mesures encaminades a augmentar els ingressos més que no pas a reduir les despeses socials. L’atur ha anat augmentant fins a percentatges que ens fan singulars entre els altres països que pateixen la crisi. L’atur dels joves és especialment alt amb un 40%. Hem trobat a faltar mesures per incentivar la creació d’empreses i per afavorir la contractació.
En segon lloc la quantitat de diners que s’han injectat als sistemes financers és immensa i sembla no haver tingut fi encara. No em sabut a qui i quines quantitats s’ha donat a cadascú. Tampoc hem sentit parlar del compromís de devolucions amb posterioritat d’aquests diners quan les coses vagin bé. Tot just acabava d’aprovar-se la retallada dels funcionaris per obtenirun estalvi previst de 2250 milions per aquest any 2010 a costa de la rebaixa del sou dels funcionaris, incomplint el conveni, quan tres dies més tard, el 23 de maig, podem llegir que caldrà posar 523 milions per recuperar la solvència de Cajasur. Sembla així que els esforços van cap a un sistema financer no responsable en un sistema en què els beneficis són per al sistema financer i les pèrdues són socialitzades a pagar entre tots i ara específicament per pensionistes i funcionaris en gran part. Tampoc no hem sentit parlar de responsabilitats per la mala gestió de les entitats financeres i els responsables de la crisi actual continuen cobrant sous immensos. I una part d’aquesta despesa s’hauria de poder recuperar quan vagi millor.
En tercer lloc si no es vol o no es sap o no es pot millorar els ingressos i s’ha arribat a haver de reduir les despeses, altres opcions són possibles abans d’arribar a congelar la pensió a 6.000.000 de pensionistes dels 8’5 milions que hi ha o rebaixar el sou als 2.650.000 funcionaris. Podeu llegir algunes mesures alternatives a l’article del diari Público Hay otras formas de recortar el gasto públicocom reduir la despesa militar, eliminació de les exempcions que s’apliquen a loteries apostes i sorteigs, eliminació de càrrecs de lliure designació (apunten a l’article que es podrien eliminar fins a 20.000 retornant al seu lloc de treballl anterior) i actuant sobre el FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària). El PP per la seva banda va proposar reconvertir 3 ministeris creats en la darrera legislatura a direccions generals i reformar l’administració. Han criticat el plan “E” que suposaria un estalvis segons ells de 13.500 milions i que si no s’hagués aprovat hauria fet innecessari fer res del que es proposa actualment.
Estem fent un recull de propostes fetes per lectors de diferents diaris per reduir la despesa pública que enllaçarem properament. Moltes de elles mereixen ser reflexionades, alguna presenta un toc irònic, i ens mereixeríem almenys alguna explicació del perquè no s’apliquen.
En quart lloc els funcionaris ja estem actualment patint aquest any una congelació de facte que no ha transcendit a l’opinió pública, que veu en gran part als funcionaris com uns privilegiats, poc treballadors i amb grans sous . Haurem de posar de relleu les entitats que tinguem interès en la defensa de treballadors del sector públic que el teòric 0’3% de puja pactada per aquest any ha suposat després de l’eliminació de la famosa mesura dels 400€ del president Zapatero y de l’aplicació de l’IRPF una disminució real del que hem cobrat a fi de mes. També haurem de reivindicar la feina que fem i la nostra posició com a treballadors i la diferència entre els sous de mestres, metges, policies i els de càrrecs de lliure designació, assessors i alts càrrecs de l’administració.
En cinquè lloc hem assumit els funcionaris amb molt de gust la congelació i contribuir a solucionar la crisi i el sentit general dels funcionaris amb els que em parlat és que “si cal, es fa”. El que no entenem prou bé a Docència Cent per Cent és que el gruix de les mesures vagin a càrrec de funcionaris, pensionistes i dependència i no vagin acompanyades d’altres mesures per augmentar els ingressos i no s’hagin esgotat abans altres vies per reduir despeses. Tampoc no entenem les dificultats que presenten els partits per entendre’s i acordar conjuntament posicions per sortir de la crisi a diferència d’altres països. De fet, si bé la popularitat i credibilitat de Zapatero s’està qüestionant aquests dies i es critica la desautorització del president a algun ministre i la falta de coordinació i la sensació d’improvisació, les enquestes publicades tampoc no deixen molt bé al PP i fins i tot els sindicats tampoc no surten pas massa ben parats en les crítiques que se’ls hi fa, interessades o no i en bona part per la dreta, referents a la seva insuficient activitat i a què són un dels pocs col·lectius que han vist incrementades les seves subvencions.
Si parlem ara de Catalunya i d’Educació semblava per un moment que tot era cosa de Madrid. Esperem, però, la concreció a Catalunya per part de la Generalitat de la retallada en ús de les seves facultats transferides. També volem recordar que des dels temps de Marta Cid com a Consellera d’Educació, que va impulsar i signar el Pacte Nacional per a l’Educació (març de 2006), política seguida amb posterioritat pel Conseller Sr. Ernest Maragall, desenvolupat aquest amb normativa, durant tots aquests anys s’ha insistit molt en la educació pública i concertada com “gairebé” una mateixa cosa no ja com a servei, cosa que compartim, sinó intentant assimilar i fer centres privats concertats i públics una cosa comuna amb l’eufemisme de “centres sostinguts amb fons públics”. Sembla ineludible que si es tracta de retallar i estalviar i hem de contribuir els empleats de l’ensenyament públic que cobrem dels fons públics, es demani que en la mateixa proporció contribueixi l’escola concertada amb el retall en idèntic percentatge dels diners que els hi arribin de la Generalitat que, com ens han recordat per activa i per passiva, tenen un origen de fons públics. Això si, les empreses privades poden cobrir la diferència que es dedueixi amb un suplement per tal de no perjudicar els treballadors.
La posició de Docència Cent per Cent, doncs, és la de considerar que no s’ha de reduir el sou dels treballadors del sector públic ni de la privada concertada. Hi ha d’haver altres mesures per reduir el dèficit públic i crear treball. S’han de respectar convenis i Pactes. Si tot i així es congela o fins i tot es redueix el sou dels treballadors del sector públic, en idèntica proporció s’han de congelar o reduir els diners que van cap a la privada concertada, encarregant-se de suplir la diferència l’empresa. Cal veure si una posició similar es pot observar en Sanitat.