El dia 19 de març de 2009 va ser el dia en què es va fer la tercera vaga de mestres contra el projecte de LEC presentat i la política d’Ernest Maragall a proposta unitària dels sindicats. Va ser una resposta contundent que va posar al carrer des de la plaça Universitat a la plaça de Sant Jaume unes 70.000 persones segons uns i moltes menys segons altres. Van seguir la vaga un 78% dels docents vam llegir a La Vanguardia o un 41’5% segons podíem llegir a El Periódico. Recordem que el 25% del professorat estava obligat a treballar pel decret que garantia els serveis mínims. Va ser una resposta contundent.
Què ha passat des de llavors en aquest llarg dia després? Aparentment ens trobem davant posicions que no es mouen. Ja es recollia el dia següent, el 20 de març pel diari Avui que “Maragall diu que, malgrat la vaga, no alterarà els seus plans de govern” i en l'actualitat ens trobem novament davant una proposta de vaga parcial dels sindicats pel dia 10 de juny.
Previsiblement no tindrà el ressò d’altres anteriors i ni de lluny la mateixa participació. No apareix tampoc cap referència als mitjans de comunicació. Però la opinió dels professionals que treballen a l'ensenyament en contra de la LEC ha quedat ja clarament expressada pel professorat.
Pot ignorar-se aquesta opinió per qui té la possibilitat de la decisió política. S’ha fet en altres ocasions. Podem trobar molts exemples.
Fora bo, vist l’estat actual de tramitació al Parlament i atès que ja sembla segur que haurà d'aprovar-se una Llei independentment de les peticions sindicals i d'altres entitats, que hi hagi el sentit comú que faci una llei si més no assumible per tothom.