Eleccions sindicals 2011. Representació i representativitat.

5 de febrer de 2011

S’acaben de celebrar eleccions sindicals entre el professorat de l’escola pública a Catalunya aquest 3 de febrer. No ha tingut repercussió en els medis, però si creiem és un fet prou rellevant per als que treballem a l’escola pública com per tractar el tema.

Les dades: 10 Serveis Territorials, 9 sindicats participants, 348 delegats elegits,74345 electors participants, 26928 vots emesos dels quals 1238 són vots en blanc.

La primera nota destacada dels resultats és l’abstenció, propera al 64%. La participació mitjana a Catalunya ha estat del 36.22%, essent més alta a Lleida i Terres de l’Ebre i més baixa al Baix Llobregat. Aquesta baixa participació continua i accentua la tònica de les anteriors eleccions sindicals. A ella cal afegir l’alt percentatge de vots en blanc.

La segona nota que ens apareix destacada és la bipolaritat destacada entre CCOO i USTEC que, amb variacions, es manté en totes les comarques. Si CCOO obté més representants a Barcelona, Vallès Occidental i Vallès Oriental, empata al Baix Llobregat amb USTEC i aquesta última guanya a la resta. El resultat global a Catalunya és de 140 representants per aUSTEC.STES i de 105 per a CCOO.

La UGT obté 24 representants i ASPEPC.SPS n’obté 47.

La resta de sindicats que s’han presentat obtenen tots representació excepte AMES (0 representants). La CGT n’obté18, ANPE 8, CSI.F 4 i USOC 2.

Es pot observar finalment que alguns sindicats només tenen representació en alguns Serveis Territorials. USOC la té només a Terres de l’Ebre, CSI.F la té només a Tarragona iANPE la té a Tarragona, Lleida i Terres de l’Ebre. UGT i CGT també tenen la seva particular implantació en una part del territori.

Una conclusió és el poc interès per aquestes eleccions i el seu resultat, no ja entre els mitjans sinó entre els propis docents, fet que lamentem i no compartim.

Una segona conclusió relacionada amb l’anterior és una certa frustració i malestar del professorat per com han anat les coses. Una certa desafecció que té algun paral·lelisme amb els resultats de les recents eleccions a Catalunya on es va penalitzar els partits governants (PSC i ERC en aquell cas). Si algú té dubtes només cal considerar que 1238 persones de 26928 (un 4’59%) hagin fet l’esforç d’anar a votar per dipositar un vot en blanc, fet al que cal sumar l’abstenció, més alta encara que en les anteriors eleccions,i això sense considerar els vots nuls. Tot això haurà de fer reflexionar als sindicats, especialment sobre la separació o no de les seves actuacions respecte als interessos dels treballadors a qui representen.

A diferencia d’alguns o molts dels nostres companys que opinen que no es pot fer res i no val la pena dedicar el temps a aquest tema, opinem que cal donar suport als diferents sindicats, cadascúal de la seva elecció, i tenir molt clara la importància de la seva funció en tant que ens representen i decideixen en els convenis, les diferents taules en què participen i en actes institucionals.

Paral·lelament el Departament i les administracions i Serveis Territorials haurien de tenir molt més clar qui representa realment i fins a quin punt la opinió del professorat.

Pels qui tinguin dubtes encara de la importància d’aquests resultats una reflexió: l’anomenat “acuerdo social y económico para el crecimiento, el empleo y la garantía de las pensiones”té per desenvolupar encara 2 de les tres parts. La segona part diu textualment això i res més:

“IV. Compromiso bipartito entre el Gobierno y las Organizaciones Sindicales para el tratamiento de cuestiones relativas a la Función Pública

El Gobierno y las organizaciones sindicales adquieren el compromiso de abrir un proceso de diálogo en la Mesa de la Función Pública que abordará los siguientes aspectos:

1. Régimen de Clases Pasivas.

2. Desarrollo del Estatuto del Empleado Público.

3. Evaluación de los acuerdos en su día alcanzados en el ámbito de la

Función Pública.”

Aquesta part s’ha deixat per desenvolupar després de les eleccions sindicals i l’acord està signat pels sindicats CCOO y UGT i pel Govern d’Espanya i la CEOE i la CEPYME.

Després de les diferents retallades de drets generals dels treballadors i ciutadans en general i les “petites” i contínues especifiques dels funcionaris, queda ara la reforma que es pretén fer d’aspectesfonamentals de la funció pública.

Sindicats i professorat es troben i s’han trobat en una situació canviant. En els centres, ha disminuït el contacte directe entre representants sindicals i professorat, en part degut als darrers canvis organitzatius als centres. El professorat com qualsevol ciutadà es troba afectat per decisions no només de la seva empresa, sinó d’àmbit global. Quan no és ell mateix l’afectat (reducció del sou per decret) els seus familiars o entorn veuen iniciatives d’àmbit europeu o mundial que l’afecten (deslocalització, abaratament de l’acomiadament, incertesa en el treball, la tasa d’atur més alta d’Europa, canvis en jornada, dificultats de compaginar vida laboral i familiar, canvis en el sistema de pensions...). Veiem que determinades mides es prenen per governs i a petició de representants de la patronal a tota Europa i constatem aquí per oposar-se només una tèbia reacció local.

Una característica d’alguns sindicats és el seu caràcter estatal i que avarca diferents àmbits. Això pot ser una avantatja, però també un inconvenient quan els interessos de un sector com l’educació pública són contraris o divergeixen dels d’un altre sector.

Tampoc descobrim res si assenyalem la dificultat que els hi suposa estar en el punt de mira de partits polítics i les crítiques que això els ha comportat. Alhora els treballadors demanden un sindicat deslligat dels interessos dels partits per a defensar els seus interessos laborals.

Els sindicats probablement hauran de redefinir les seves estratègies i estudiar actuacions conjuntes amb altres sindicats no només d’educació i no només de Catalunya o Espanyai amb entitats per defensar determinats temes que afecten globalment als ciutadans. Això si no volen veure greument disminuïda la seva representativitat i deixar un espai per cobrir que sigui ocupat per altres.

El nostre respecte per la seva difícil funció i els hi desitgem encert en la seva tasca,el que serà beneficiós per tothom.

Enllaç original del Departament: