Darrer editorial:

14 de març de 2012

No és habitual haver de fer un editorial per reclamar el que és evident i reconegut per la Constitució vigent. Tothom està d’acord en el dret a la salut i en el dret al treball. Les lleis fonamentals garanteixen tots dos.

Si avui volem parlar del dret a tenir cura durant la malaltia per poder recuperar la salut és perquè d’alguna manera la nova reforma del mercat laboral recentment aprovada contraposa malaltia i treball al considerar que si les faltes d’assistència al treball tot i ser justificades sobrepassen el 20% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius són causa d’acomiadament justificat de la feina.

Pot semblar exagerada o alarmista aquesta possibilitat d’acomiadament, però ja s’està aplicant. Hem pogut conèixer al programa “El Gran Debate” de Telecinco del passat divendres (2 de març) el cas d’una dona que ha estat acomiadada per haver estat 5 dies malalta amb justificant mèdic, el que sumat a 1 dia per assistència a un funeral per la mort d’un germà i 1 dia per anar a l’operació de la seva filla (operació de cesària) fa un total de set dies en dos mesos. No tenim constància de què hagi sigut desmentida la seva versió.Aquesta persona tenia 18 anys d’antiguitat a l’empresa i podrà ser substituïda fàcilment en el mercat laboral per una altra persona en les noves condicions més avantatjoses per a l’empresa.

Es pugui recórrer o no davant els tribunals, el fet és que l’acomiadament és ja efectiu i en el millor dels casos per a la treballadora només es juga la possibilitat d’una indemnització pels anys treballats al final del procés, indemnització que ara és notòriament menor que abans de la reforma.

Casos com aquest posen de manifest la fragilitat del dret i la pressió que es trasllada al treballador perquè vagi a treballar fins i tot en condicions quecomprometen la seva salut per por a l’acomiadament, fenomen que ja s’havia donat en aquesta crisi abans de la reforma i que ara es veu incrementat.

El text legal precisa els casos que no es poden computar en aquest 20% i cita entre aquests l’accident laboral, l’embaràs, la maternitat, la malaltia i accident no laboral sempre que duri més de 20 dies seguits i la violència de gènere. Curiosament, però, “oblida” la baixa laboral per malaltia comuna que no arribi a 21 dies (que són les més generalitzades). “Oblida” també diferents permisos concedits per conciliar la vida laboral i familiar i altres. I també oblida els casos d’atenció mèdica per malalties cròniques i el col·lectiu de la gent amb discapacitat que requereix d’atencions més freqüents i a qui diferents normatives volen garantir el seu dret a l’autonomia personal i al treball.

Us oferim el text íntegre a què fem referència:

“Cinco. La letra d) del artículo 52 del Texto Refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/1995, de 24 de marzo, queda redactada del siguiente modo:

«d) Por faltas de asistencia al trabajo, aún justificadas pero intermitentes, que alcancen el 20 % de las jornadas hábiles en dos meses consecutivos, o el 25 % en cuatro meses discontinuos dentro de un periodo de doce meses.

No se computarán como faltas de asistencia, a los efectos del párrafo anterior, las ausencias debidas a huelga legal por el tiempo de duración de la misma, el ejercicio de actividades de representación legal de los trabajadores, accidente de trabajo, maternidad, riesgo durante el embarazo y la lactancia, enfermedades causadas por embarazo, parto o lactancia, paternidad, licencias y vacaciones, enfermedad o accidente no laboral cuando la baja haya sido acordada por los servicios sanitarios oficiales y tenga una duración de más de veinte días consecutivos, ni las motivadas por la situación física o psicológica derivada de violencia de género, acreditada por los servicios sociales de atención o servicios de Salud, según proceda.» “ ( Real Decreto-ley 3/2012, de 10 de febrero, de medidas urgentes para la reforma del mercado laboral).

Aquesta possibilitat d’interpretació per part de l’empresari pot ser contrària a drets fonamentals establerts a la Constitució i xocar contra altres normes actualment vigents, per la qual cosa potser recorreguda davant els tribunals.

Des de Docència Cent per Cent no veiem admissible que una baixa per malaltia pugui ser computada als efectes del Decret Llei de la reforma laboral com una manca d’assistència al treball, sigui quina sigui la durada de la malaltia. Cal igualment no considerar manca d’assistència qualsevol dels permisos i llicències legalment vigents bé sigui per trasllat de domicili, cura de fills o qualsevol altre. En conseqüència veiem necessari una reforma legislativa que garanteixi ela drets vigents i des d’aquí en fem la petició amb independència de què fem arribar a altres organismes o partits la nostra petició.